{"id":46379,"date":"2010-04-22T11:11:47","date_gmt":"2010-04-22T11:11:47","guid":{"rendered":"https:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/archivos\/46379"},"modified":"2010-04-22T11:11:47","modified_gmt":"2010-04-22T11:11:47","slug":"immigracio-temor-i-confianca","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/immigracio-temor-i-confianca\/","title":{"rendered":"Immigraci\u00f3: temor i confian\u00e7a"},"content":{"rendered":"<p><strong>Autor:<\/strong> <\/p>\n<p><strong>Revista:<\/strong> L`Aven\u00e7 n\u00ba 356<\/p>\n<hr\/>\n<p>El pitjor encara ha d&#8217;arribar. Aquesta &eacute;s una percepci&oacute; -o un temor, m&eacute;s ben dit- que existeix respecte d&#8217;un empitjorament, tan possible com indesitjable, de la situaci&oacute; de la immigraci&oacute; a casa nostra. El sorgiment de moviments populistes i xen&ograve;fobs en pa&iuml;sos de l&#8217;Europa democr&agrave;tica, amb una tradici&oacute; m&eacute;s llarga que la nostra d&#8217;acollida de gent procedent de pa&iuml;sos i de cultures llunyanes, ens obliga a demanar-nos si les tensions socials i els moviments de rebuig cap a la immigraci&oacute; &laquo;excessiva&raquo;, propis d&#8217;una &egrave;poca de crisi econ&ograve;mica, no arrelaran tamb&eacute; a casa nostra (on, encara que afortunadament minorit&agrave;ria, ja existeix una plataforma pol&iacute;tica xen&ograve;foba que t&eacute;&nbsp; representaci&oacute; en alguns ajuntaments).&nbsp;<\/p>\n<p>Cal recordar que l&#8217;onada immigrat&ograve;ria massiva, sense precedents, que hem viscut en el darrer decenni, i que ha modificat i enriquit significativament la fesomia humana del pa&iacute;s, va arribar en una &egrave;poca de gran prosperitat (ara sabem que parcialment artificial, a causa de la <em>bombolla<\/em> immobili&agrave;ria). Amb l&#8217;esclat de la crisi econ&ograve;mica -una crisi que ha vingut per quedar-se, almenys per un temps llarg-, la seva situaci&oacute; ha variat, per&ograve;, substancialment. Com explicaven Andreu Domingo i Anna Cabr&eacute; en aquestes mateixes p&agrave;gines (L&#8217;AVEN&Ccedil;, 350, octubre de 2009), la crisi afecta sobretot els &uacute;ltims a arribar, que tenen una taxa d&#8217;atur encara m&eacute;s alta que no la poblaci&oacute; aut&ograve;ctona.<\/p>\n<p>La persist&egrave;ncia de la crisi, que far&agrave; molt dif&iacute;cil que es cre&iuml; nova ocupaci&oacute;, sumada a les retallades pressupost&agrave;ries a qu&egrave; es veuen abocades les administracions p&uacute;bliques per tal de reduir el seu d&egrave;ficit, est&agrave; creant una situaci&oacute; en qu&egrave; la compet&egrave;ncia per uns recursos assistencials minvats i la dificultat de trobar feina podria, eventualment, portar a tensions entre nadius i nouvinguts. En una enquesta publicada el 15 de mar&ccedil; pel diari <em>La Vanguardia<\/em>, s&#8217;evidenciava com el rebuig al fet que els estrangers residents al nostre pa&iacute;s tinguin els mateixos drets que la resta de la ciutadania &eacute;s, afortunadament, minoritari. Per&ograve; tanmateix significatiu: un 18% pensa que els catalans haurien de tenir prioritat per accedir als serveis sanitaris; xifra que puja al 21% quan el que es tracta &eacute;s d&#8217;accedir a l&#8217;escola i al 24% quan el que est&agrave; en joc &eacute;s l&#8217;acc&eacute;s a un lloc de treball. Encara que aqu&iacute; no h&agrave;gim vist pancartes amb el lema &laquo;Feina per als brit&agrave;nics&raquo;, com s&iacute; que n&#8217;hem vist al Regne Unit, aquesta exig&egrave;ncia que els aut&ograve;ctons tinguin prioritat existeix, tan soterrada com volguem, i a m&eacute;s pot cr&eacute;ixer, cosa que ens hauria de preocupar seriosament.<\/p>\n<p>Front a aquest escenari de preocupaci&oacute;, &eacute;s cert, com explica Jordi S&aacute;nchez en l&#8217;entrevista d&#8217;aquest mes, que hi ha prou elements per pensar que podem encarar la situaci&oacute; amb confian&ccedil;a, i que sabrem evitar tant les situacions d&#8217;exclusi&oacute; social que es donen, per exemple, a la Fran&ccedil;a de les <em>banlieues<\/em> com els moviments xen&ograve;fobs que sorgeixen a Holanda o a Su&iuml;ssa. Amb una argumentaci&oacute; semblant a la que feia servir el president de la Generalitat, Jos&eacute; Montilla, en l&#8217;entrevista que li vam fer en el n&uacute;mero de l&#8217;octubre passat, S&aacute;nchez apunta l&#8217;exist&egrave;ncia de diversos factors positius, que es podrien sintetitzar en el fet que ara som un pa&iacute;s m&eacute;s ben preparat que no &eacute;rem per parar el cop. Efectivament, despr&eacute;s de trenta anys de democr&agrave;cia, tenim unes ciutats i pobles que han sabut resoldre molts dels d&egrave;ficits d&#8217;equipaments que tenien. Comptem amb unes institucions de proximitat, amb els ajuntaments (quina feina no han fet l&#8217;endem&agrave; de la nevada del 8 de mar&ccedil;!) i amb la Generalitat (amb projectes tan crucials com la &laquo;llei de barris&raquo;) al capdavant. I tenim tamb&eacute; una distribuci&oacute; territorial prou homog&egrave;nia de la immigraci&oacute;, que no exclou per&ograve; una concentraci&oacute; elevada en determinats barris i poblacions, com &eacute;s el cas de Salt i de tants altres.<\/p>\n<p>De Salt, precisament, ens arriba la reflexi&oacute; de la seva alcadessa, Iolanda Pineda, que ha dit que &laquo;Salt &eacute;s el laboratori de la Catalunya del futur en el tema de la inmigraci&oacute;&raquo;. I t&eacute; motius per dir-ho: Salt ha passat de tenir un 6% d&#8217;estrangers l&#8217;any 2000 a un 43% el 2009. Aix&ograve; ha provocat una deserci&oacute; massiva del centre de la ciutat, on ara els immigrants representen m&eacute;s del 70% de la poblaci&oacute;, mentre que la resta correspon a una poblaci&oacute; aut&ograve;ctona bastant envellida (alguna de la qual, fins i tot, se sent &laquo;atrapada&raquo; en no poder marxar d&#8217;un entorn que li resulta hostil).<\/p>\n<p>L&#8217;experi&egrave;ncia anterior que tenim de la immigraci&oacute; ens ha ensenyat prou coses. Encara que la nova immigraci&oacute; &eacute;s diferent, en tants sentits, de la vella, hi ha unes recurr&egrave;ncies de les quals n&#8217;haur&iacute;em d&#8217;aprendre. Per exemple, la immigraci&oacute; nova ha ocupat sovint els mateixos indrets de la vella. &Eacute;s el cas, entre tant&iacute;ssims d&#8217;altres, dels pisos de Can Garcia que es van construir a Manlleu als anys seixanta per acollir la immigraci&oacute; peninsular i que acullen ara, degradats (i en espera de ser aterrats), la immigraci&oacute; magribina. Sabem prou b&eacute; que aquest &eacute;s el perill m&eacute;s gran: la consolidaci&oacute; dels guetos urban&iacute;stics. Ho hem vist a Par&iacute;s i ho veiem a Catalunya. Per fer possible la incorporaci&oacute; plena de la immigraci&oacute; a la nostra societat, ens calen dos instruments b&agrave;sics, l&#8217;educaci&oacute; i l&#8217;urbanisme. Per&ograve; s&oacute;n instruments de temporalitat llarga, que no acaben donant resultats fins al cap dels anys. Mentrestant, &eacute;s cert que els avisos de problemes que hem tingut han estat relativament menors. Per&ograve; no voldr&iacute;em que se&#8217;ns fessin grans.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Autor: Revista: L`Aven\u00e7 n\u00ba 356 El pitjor encara ha d&#8217;arribar. Aquesta &eacute;s una percepci&oacute; -o un temor, m&eacute;s ben dit- que existeix respecte d&#8217;un empitjorament, tan possible com indesitjable, de la situaci&oacute; de la immigraci&oacute; a casa nostra. El sorgiment de moviments populistes i xen&ograve;fobs en pa&iuml;sos de l&#8217;Europa democr&agrave;tica, amb una tradici&oacute; m&eacute;s llarga [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[10],"tags":[351,445,408],"class_list":["post-46379","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articulos","tag-articulo-html","tag-ciencias-sociales-filosofia-historia","tag-lavenc"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46379","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46379"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46379\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48603,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46379\/revisions\/48603"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46379"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46379"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}