{"id":45551,"date":"2007-05-01T12:00:00","date_gmt":"2007-05-01T12:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/archivos\/45551"},"modified":"2007-05-01T12:00:00","modified_gmt":"2007-05-01T12:00:00","slug":"tamara-el-chic-i-la-dolce-vita","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/tamara-el-chic-i-la-dolce-vita\/","title":{"rendered":"Tamara, el chic i la dolce vita"},"content":{"rendered":"

Autor:<\/strong> Luis Antonio de Villena<\/p>\n

Revista:<\/strong> Bonart n\u00ba 92<\/p>\n\n

La senyora Tamara de Lempicka \u2013les seves obres, vull dir\u2013 passen ara per Vigo. Per qu\u00e8 no fer un salt per veure-les? Per aquests indrets no hi han circulat gaire. Potser perqu\u00e8 durant massa temps hem conf\u00f3s all\u00f2 mund\u00e0 amb all\u00f2 banal \u2013estil moss\u00e8n- i aix\u00f2 ni \u00e9s bo ni \u00e9s l\u00f2gic. <\/p>\n

Veig una foto de Tamara \u2013potser de 1930\u2013 on ella, amb aires de diva del Hollywood de l’\u00e8poca, fuma i mira amb ulls mig oberts. Recordo Jardiel Poncela i un t\u00edtol seu d’aquell temps, \u201cVost\u00e8 t\u00e9 ulls de mujer fatal\u201d. Aix\u00ed. No \u00e9s molt guapa, per\u00f2 \u00e9s interessant, i pertany a un m\u00f3n on la sofisticaci\u00f3 comptava i la dreta era culta. Crec que aquest va ser part de l’encant de l’art deco, que al cap i a la fi \u00e9s f\u00f3rmula que abrevia art decoratiu. <\/p>\n

De tant en tant s’ha de ser fr\u00edvol, o pel contrari un \u00e9s idiota o corre greu risc de ser-ho, que \u00e9s pitjor. Tamara va morir amb 82 anys, el 1980, a Cuernavaca (M\u00e8xic, molt a prop del DF, un lloc molt bell, molt primaveral i amb viles molt elegants) i com que va ser una dona de car\u00e0cter, va demanar que la incineressin i que llancessin les seves cendres ni m\u00e9s ni menys que al gran volc\u00e0, el Popocatepetl. El misteri m\u00e0xim d’una dona cosmopolita i seductora, que va defugir el vell per\u00f2 m\u00edtic D’Annunzio, que la va perseguir per un palau, resideix a saber per qu\u00e8 durant uns anys va pintar meravelles i quasi es va inventar la pintura deco \u2013diguem entre 1921 i 1931, circa\u2013 i despr\u00e9s es va enfonsar en l’oblit dels viatges i del glamour, casada de nou amb un bar\u00f3 \u2013per aix\u00f2 la van anomenar alguns \u201cla baronessa del pinzell\u201d\u2013 per\u00f2 ja nom\u00e9s va pintar coses m\u00e9s aviat mediocres. Per qu\u00e8 mai va recuperar ni la seva for\u00e7a ni el seu estil, i va haver d’esperar \u2013aix\u00f2 s\u00ed, entre Martinis gelats i a Calif\u00f2rnia\u2013 que redescobrissin la seva obra antiga, els seus fascinants retrats i les seves dones ambig\u00fces? Hi ha molts misteris en Tamara de Lempicka. <\/p>\n

PROGR\u00c9S I PLAER DE VIURE. Per\u00f2 jo la faig present ara, no nom\u00e9s per l’esplendor de la seva pintura \u2013que \u00e9s de foc\u2013 sin\u00f3 pel fulgor d’un temps que va aspirar a all\u00f2 intel\u00b7ligent i cimejant per\u00f2 sense deixar de divertir-se. El temps de Coco Chanel, de Jean Cocteau o del cine de Von Stenberg, que va escriure unes mem\u00f2ries amb el meravell\u00f3s t\u00edtol de Farra en una bugaderia xinesa. Evidentement, aquella \u00e8poca no \u00e9s la nostra i per tant n’hem de treure alguna conclusi\u00f3, aprendre’n alguna cosa. Que tot sigui per a tots, o m\u00e9s ben expressat, que tots tinguem dret a tot, \u00e9s sens dubte molt bo, per\u00f2 que els nefastos pol\u00edtics \u2013cert, uns molt m\u00e9s nefastos que d’altres\u2013 ens hagin volgut igualar per sota, dient-nos tots teniu dret al pitjor \u2013massificaci\u00f3, incultura, brossa\u2013 \u00e9s el gran fiasco del nostre temps, ben visible aix\u00ed mateix en no poques fires d’art. <\/p>\n

I potser part d’aquest error que vivim i que ens degrada \u2013ens ensenya la senyora de Lempicka\u2013 ve del fet que ens manca aquell \u201cplaer de viure\u201d que ella, probablement, va con\u00e8ixer en exc\u00e9s. Encara que ja sigui m\u00e9s dif\u00edcil o ara el veiem sota la lent d’un diferent elitisme. Per\u00f2 qu\u00e8 hem fet \u2013a m\u00e9s d’algunes barbaritats col\u00b7lectives\u2013 perqu\u00e8 sigui dif\u00edcil la felicitat, l’alegria, el m\u00f3n com a Jard\u00ed d’Epicur? <\/p>\n

Si hi ha hagut \u2013i torna a haver-hi\u2013 un art comprom\u00e8s amb una humanitat que progressa, per qu\u00e8 treure del progr\u00e9s l’excel\u00b7l\u00e8ncia i la festa? Amb guants de cabritilla i un broquet entre els llargs dits, l’art de Tamara de Lempicka ens suggereix que sempre va formar part de la moral del progr\u00e9s, la felicitat, la joia, la festa dels sentits. Com en els seus quadres millors. Aix\u00ed sigui: Rouge\/carm\u00edn. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Autor: Luis Antonio de Villena Revista: Bonart n\u00ba 92 La senyora Tamara de Lempicka \u2013les seves obres, vull dir\u2013 passen ara per Vigo. Per qu\u00e8 no fer un salt per veure-les? Per aquests indrets no hi han circulat gaire. Potser perqu\u00e8 durant massa temps hem conf\u00f3s all\u00f2 mund\u00e0 amb all\u00f2 banal \u2013estil moss\u00e8n- i aix\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[10],"tags":[444,351,366],"class_list":["post-45551","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articulos","tag-arte","tag-articulo-html","tag-bonart"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/45551","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=45551"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/45551\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47776,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/45551\/revisions\/47776"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=45551"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=45551"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/formacionsimple.com\/revistasculturales\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=45551"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}